DOGMA 95

CONTEXT SOCIOCULTURAL, ARTÍSTIC I GEOGRÀFIC

Ens situem a la dècada dels anys 90, fa poc que ha finalitzat la Guerra Freda, amés de la caiguda de la Unió Soviètica. En conseqüència, la societat es troba en un ràpid ascens de la globalització y el capitalisme està en auge. El desenvolupament tecnològic a dintre la cultura una era digital, dominada pels artificials visuals i els efectes especials en el món del cinema. Aquestes innovacions són tantes que el sèptim art es troba subordinat als interessos i els diners. El talent comença a veure’s supeditat al nom i la fama dels directors, per tant les pel·lícules que triomfen son aquelles que consten de millors pressupostos.

A arrel d’aquesta situació Lars Von Trier, convidat a l’acte commemoratiu dels cent anys del naixement del cinema a París, anuncia el Manifest Dogma 95, signat per ell mateix i Thomas Vinterberg. Aquestes normes, constitutives del moviment, sorgeixen amb l’objectiu de rescatar l'essència del cinema i demostrar que el pressupost d’una pel·lícula no defineix la seva qualitat.

Tot i que aquesta forma de narrar, és a dir, aplicant les normes del manifest, es relaciona directament amb el corrent cinematogràfic en qüestió, maneres similars de produir cinema varen ser utilitzats anteriorment en la dècada dels 60/70 , durant les avantguardes.

INFLUÈNCIA CINEMÀTICA DEL DOGMA

Tot i començar com un moviment marginat, el Dogma 95 va començar a agafar rellevància i consideració amb el llarg dels anys. Avui en dia es un moviment àmpliament reconegut en el món del cinema, el llistat de pel·lícules fetes seguint aquesta corrent reuneix gairebé 300, tot i que poc més de 30 d’aquestes es consideren realment Dogme 95. La creació d’aquest moviment, poguent ser més o menys experimental va comportar una perspectiva crítica de la manera de fer cinematografia en una societat globalitzada i capitalista. Per tant suposa un corrent revolucionari que ha jugat d’exemple en corrents posteriors, i d’inspiració en molts directors subseqüents que han ajudat a definir la cultura cinematografica actual.

Característiques principals del corrent

Lars Von Trier, director danés, en va ser el creador amb la intenció de molestar als crítics del cine més purs.
Va aparèixer com una manifestació intel·lectual que, més tard, va ser reconeguda com una alternativa al cine vist fins aleshores.
Popular per la seva accessibilitat, defensant la possibilitat de realitzar pel•lícules de qualitat sense necessitat d'un gran pressupost
Prioritzant la puresa de la interpretació, un bon guió, una bona història i un gran realisme en la il·luminació.
Es crea el Manifest del Dogma 95 o el Vot de Castedat, deu estrictes normes que formen la base de la realització i la creació del cine del Dogma i que sorgeixen com a protesta contra la pèrdua de l’essència dels inicis del cine.

MANIFEST DEL DOGMA 95 O VOT DE CASTEDAT

Els rodatges han de rodar-se en espais exteriors. Accessoris i decorats no poden ser introduïts (si un accessori en concret és necessari per a la història, caldrà triar un dels exteriors en els quals es trobi aquest accessori)
El so ha de ser el real al del moment de la filmació, no es pot doblar ni afegir música a postproducció.
La cámara no pot recolzar-se a cap trípode ni eix artificial durant la gravació.
La pel·lícula ha de ser a color, no es poden fer edicions ni utilitzar llums artificials. Si hi ha poca llum l'escena ha de ser tallada o bé es pot muntar només una llum sobre la càmera.
Està prohibit utilitzar efectes especials o filtres de qualsevol tipus.
No poden haver-hi armes ni es poden produir crims durant la història.
Les alteracions de temps i/o espai estan prohib
El director no ha d’aparèixer als crèdits.ides.
No estan acceptades les pel·lícules de gènere (genderfilm)
El format ha de ser 35mm (academy format)

CINEMA SOVIÈTIC

CONTEXT SOCIOCULTURAL, ARTÍSTIC I GEOGRÀFIC S. XX

El cinema soviètic va néixer a Rússia l’any 1917. La revolució Russa va significar la destrucció d’un gran imperi com va ser l’Imperi Rus, governat per Tsar, un autòcrata. Aleshores comença una república federal de signe socialista on els camperols es converteixen en la nova potència industrial que va constituir l’Estat soviètic.

Van ser uns anys durs per la població, ja que el conjunt militar va perdre soldats a causa de la Primera Guerra Mundial. També el sistema comercial i l’economia es van veure afectats i es va patir de fam. Aquesta crisi va provocar vagues i descontentació del poble, i d’aquesta manera es va detonar una gran revolta popular obrera.

Aquesta revolució va ser constituÏda principalment per dues grans revoltes. La primera va ser la del febrer del 1917 on es va aconseguir enderrocar mig mil·lenni de govern autocràtic. La segona va ser al octubre, en aquesta el Partit Bolxevic, liderat per Vladimir Lenin, va prendre el poder al govern provisional.

El cinema soviètic és una arma en mans del poder des de la revolució russa.

Les figures de Lev Kuleshov, Vsevolod Pudovkin, Dziga Vertov i Sergey Eisenstein són considerats, no tan sols els fundadors del cinema soviètic, sinó també els primers teòrics del cinema a nivell global. Des d’un principi es sentiren atrets pel muntatge i, per tant, hi experimentaren molt fins el punt d’arribar a establir part de les bases de lo que avui anomenem llenguatge audiovisual. A través d’aquest muntatge, és a dir, mitjançant la composició d’imatges o de seqüències en una escena aconseguien transmetre la idea sense necessitat d’utilitzar paraules, el seu muntatge expressava amb imatges. Com que estem parlant d’una producció de cinema mut, només tenien la possibilitat d’expressar mitjançant la imatge, això, per tant, els obligava a experimentar molt amb el muntatge.

AUTORS

Eisenstein fa el seu primer llargmetratge amb 26 anys, però és el seu segon film, El Cuirassat Potemkin que el condueix a la fama.
Dziga Vertov és un cineasta d’avantguarda, s’oposa a un cinema dramàtic i literari. Primera peli “L’aniversari de la revolució”. En els primers curts no tenia en compte la continuitat formal, temporal ni lógica, sino que buscava un efecte poètic per impactar els espectadors. El que distingeix a l'obra de Vértov de les citades és la voluntat de realitzar una anàlisi marxista de les relacions socials mitjançant el muntatge
Lev Vladimirovich Kuleshov va començar a ser director l’any 1917 i va dur a terme “films sense pel·lícula”, eren fotos fixes que demostraven el poder del creador del muntatge. Això últim ho va fer amb un experiment, consisteix en aconseguir infondre força emocional a un únic primer pla inexpressiu d’un actor.
Vsevolod Pudovkin, s’estrena amb dos curts, “La febre dels escacs” i “ el mecanisme del cervell”. Un any després fa el primer llargmetratge “La mare”. Es basen en narracions individuals i consciència política.

images

Moscow_does_not_belive_in_tears

Kin-dza-dza-VHS

images

1/4

CINEMA D'AUTOR

WOODY ALLEN

Estats Units va sorgir com a potència mundial en la segona meitat de segle 20 gràcies al fet que els països europeus involucrats en la segona guerra mundial van quedar destruïts econòmicament com a conseqüència de l'enfrontament. La població immigrant va veure una possibilitat de sorgir econòmicament en Estats Units per la seva gran estabilitat en tots els aspectes.

La política dels EUA estava dividida en dos bàndols, els liberals i els conservadors. Els programes liberals estaven dirigits pels presidents demòcrates i els programes conservadors estaven dirigits pels presidents republicans

Assassinen a John F. Kennedy el 22 de novembre de 1963, a Dallas, Texas. L'assassinat va ocórrer mentre el president estava en la seva campanya per la reelecció quan algú va disparar en tres ocasions, de les quals dues van impactar a el president que era al carro presidencial.

Allen Stewart Konigsberg, és el nom real de Woody Allen. Va néixer l'1 de desembre de 1935 a Brooklyn, Nova York (Estats Units).

Era poc sociable i va passar els seus estudis primaris i secundaris com poder ja que tampoc era bon estudiant.

Es decantava per mirar pelis, llegir llibres i còmics, escoltar música i l'esport. Als 18 anys es va matricular a la Universitat de Nova York per estudiar Cinematografia, però el va suspendre tot i va abandonar els estudis.

Es va dedicar a escriure per al comediant David Albert, va treballar en altres programés de televisió escrivint guions.

TIM BURTON

El cinema gòtic i fosc, que ha inspirat a Tim Burton
Les característiques físiques dels protagonistes són extremes: molt alts, molt curts, molt esvelts i molt grossos són algunes de les més notòries.
Gairebé tots els seus personatges es caracteritzen per tenir enormes ulleres com si no haguessin dormit en dies.
Incorporació de personatges sinistres i autodidactes.
La gamma de color en les seves pel·lícules són de dos tipus: sinistra, usant colors negres, indis, verds, vermells i grisos i fantàstica, usant tons pastissos i blancs contrastats amb colors primaris.
Su estilo y temas visuales están influenciados por las películas de horror de la década de 1920 a 1930.
Els extrems de les línies moltes vegades es tornen espirals (The Nightmare Before Christmas.).
Moltes de les seves pel·lícules estan ubicades a l’època del nadal o l’hivern.
A molts dels seus personatges se'ls dóna un rerefons concernent a les seves relacions amb els seus pares.
Freqüentment inclou gossos morts pallassos, mosaics a quadres blancs i negres, arbres torts, llanternes de carbassa, espantaocells, serps a ratlles, edificis típics de pel·lícules de terror i papallones.
Les seves pel·lícules tenen subtextos gòtics.
Els seus personatges principals tendeixen a ser antisocials.

EXPRESSIONISME ALEMANY

L'expressionisme fou un moviment cultural sorgit a Alemanya a començaments del segle xx que tingué plasmació en un gran nombre de camps culturals: art, literatura, música, cinema, teatre, dansa, fotografia

L'expressionisme sol ser entès com la deformació de la realitat per a expressar de manera més subjectiva la natura i l'ésser humà, donant primacia a l'expressió dels sentiments més que a la descripció objectiva de la realitat. Entès d'aquesta forma, l'expressionisme és extrapolable a qualsevol època i espai geogràfic.

Amb els seus colors violents, la seva temàtica de soledat i de misèria, l'expressionisme va reflectir l'amargor que va envair els cercles artístics i intel·lectuals de la societat alemanya prebèl·lica i d'entreguerres, amargor que provocà un desig vehement de canviar la vida, de cercar noves dimensions a la imaginació, de renovar els llenguatges artístics. Defensava la llibertat individual, la primacia de l'expressió subjectiva, l'irracionalisme, l'apassionament i la temàtica prohibida –el morbós, demoníac, sexual, fantàstic i pervertit–. Intentà reflectir una visió subjectiva, una deformació emocional de la realitat, amb el caràcter expressiu dels mitjans plàstics, que cobraren una significació metafísica, obrint els sentits al món interior.