Irene Del Pozo
Tipus de còmic
CÒMIC D'AVENTURES Constitueix un dels gèneres d'acció més populars de la Historieta. Atès que "l'aventura en el seu sentit més pur sempre ha estat present en la historieta, en totes les seves facetes i en tots els seus gèneres".
CÒMIC BÈL·LIC Des de principis dels anys 40, moltes sèries d'acció es van deixar imbuir de l'esperit de la segona Guerra Mundial, de tal manera que nous superherois nord-americans com Capità Amèrica i La Dona Meravella, tots dos de 1941, presentaven noms o uniformes relacionats amb els seus símbols nacionals, a més de enfrontar-se als enemics de país. També al Japó van sorgir historietes bèl·liques com Norakuro (1931-1941) de Suihou Tagawa.
CÒMIC HUMORÍSTIC Constitueix un dels gèneres historietísticos més importants, de manera que és possible trobar referències on la hi s'oposi a la historieta d'aventures o seriosa, com un dels dos grans blocs en què pot dividir-se el mitjà.
CÒMIC ESPORTIU Durant la dècada de 1950, va ser molt famosa a Xile la revista "Barrabases". A la revista Tintin, Jean Graton publica relats breus inspirat en la vida real de diversos esportistes, recreant les històries de ficció de l'pilot i el món de les carreres d'automòbils.
CÒMIC ERÒTIC o pornogràfic Desaparegudes les barreres de la censura, ha gaudit d'un gran auge durant els darrers anys, donada "la natural inclinació humana pels assumptes de l'entrecuix" i la qualitats intrínseques de l'mitjà, que permeten comptar amb uns protagonistes el físic i capacitats sexuals poden "superar àmpliament els límits de la realitat".
CÒMIC FANTÀSTIC Els còmics fantàstics i els seus herois, i concretament els herois de bàrbara aparença dels còmics de fantasia heroica, lluiten i triomfen sempre sobre el Mal. Per molt que sigui assetjat, l'heroi es resisteix a morir, tornant sempre a satisfer les expectatives que posa en ell el lector, el seu seguidor més fidel, i així dóna complerta compte de les premisses de el mite de l'etern retorn.
CÒMIC DE CIÈNCIA FICCIÓ Constitueix un dels gèneres més importants en els quals pot dividir-se la producció historietística. Segons Ricardo Aguilera i Lorenzo Díaz, aquestes van popularitzar el gènere i van fixar la seva imatge a la retina de milions de lectors. Abans que qualsevol altre mitjà van oferir les escenes més encertades de la navegació interestel·lar, dels allunatges, de les bombes atòmiques o de les societats hiperindustrializadas.
CÒMIC HISTÒRIC És un dels gèneres en què pot dividir-se la producció historietística, comptant al seu torn amb subgèneres com la historieta bèl·lica i de l'Oest als quals se sol atribuir entitat pròpia. En aquest gènere entren a més des de les historietes d'egipcis, romans o pirates a la historieta "folklòrica".
Moviments de càmera
Càmera fixa: Per què la càmera no es mogui, ni una mica, cal que estigui situada sobre un suport estable, normalment un trípode. Més endavant veurem els diferents tipus de suport existents per subjectar una càmera.
Travelling: Aquest moviment es produeix en un espai tridimensional. Bàsicament la càmera es desplaça, ja no gira sobre un eix, sinò que avança, retrocedeix, s'enlaira, aterra o qualsevol combinació d'aquests.
Panoràmica: És la rotació de la càmera sobre el seu propi eix (horitzontal, vertical o diagonal). Les panoràmiques s'acostumen a fer amb la càmera muntada sobre un trípode, tot i que també es poden fer a mà, tot i que obviament resulten més inestables.
Zoom: Permet que els objectes s'apropin o s'allunyin sense necessitat de desplaçar la càmera. També s'anomena traveling òptic, però a diferència del traveling normal, els objectes que s'acosten es comprimeixen i no es descobreixen les zones amagades darrera dels objectes.
Briefing: document en el qual es recull tota la informació prèvia sobre l’empresa i el producte per tal de poder iniciar la campanya en la direcció encertada.
Segmentació: és l’acció de dividir el conjunt del mercat en diferents parts per a triar el públic objectiu de cada anunci. Aquesta divisió es pot fer amb diferents criteris: edat, sexe, interessos, etc.
Públic objectiu: és el grup de persones que comparteixen unes determinades característiques i que per això seran el públic a qui anirà dirigit un anunci. En anglès s’utilitza el terme target.
Director d’estratègia (Planner): és la persona (o departament) encarregada de dissenyar la planificació d’una campanya publicitària.
Identificació: estratègia publicitària que consisteix a buscar que l’espectador d’un anunci s’identifiqui amb el seu protagonista, de manera que vulgui consumir el mateix producte. S’acostuma a distingir entre identificació real i identificació ideal.
Posicionament: estratègia que consisteix a determinar en quin espai es col·loca el propi producte respecte dels de la competència en la ment del consumidor.
Eslògan: frase breu que resumeix el missatge d’una campanya publicitària i normalment es col·loca al final dels anuncis televisius.
Publicitat emocional: estratègia que consisteix a anunciar un producte utilitzant emocions lligades al producte en lloc d’arguments racionals.
Publicitat viral: publicitat (de vegades camuflada) que es transmet per internet de manera similar a com es transmet un virus: una cèl·lula infectada en contagia unes quantes que al seu torn en contagien cadascuna unes quantes més i d’aquesta manera amb l’acció de cada actor no es sumen infectats sinó que es multipliquen.
Jocs publicitaris: jocs, generalment gratuïts i a Internet, encarregats per una marca per tal que el seu producte o logo sigui el centre del joc.
Publicitat enganyosa: publicitat que indueix els espectadors a errors sobre la seva naturalesa, preu, qualitat, etc.
Postproducció: és l’etapa final del rodatge d’un anunci en la qual es munten les imatges, es retoquen si cal, s’hi afegeixen efectes especials, la banda sonora, etc.