Aquesta tracta dels orgasmes femenins. Va iniciar aquest projecte l’any 2006, aleshores va estar durant 4 anys viatjant per diferents estats de la república mexicana, en aquest viatge es va omplir de documents, d’informació, de noves relacions i sobretot de noves fotografies les quals van donar peu en aquesta exposició. Durant aquest, no només l’acompanyava la seva càmera, sinó que també anava acompanyada d’un gran rètol lluminós de neó que diu: “Las muertes chiquitas”. Aquest rètol està exposat just a l’entrada de la seva exposició, podríem dir que és l’objecte de l’exposició que més destaca. 

Relació als orgasmes com una manera d’establir lligams entre el que és públic i el que és privat, entre l’eròtic i el polític. Referint-se a que molts cops la sexualitat no està normalitzada i no és una temàtica pública, més aviat molt cops ens fa vergonya parlar sobre aquests temes amb la gent més propera. Estableix una relació entre la terra, el cos i el plaer que donen peu a la seva construcció a participar de manera activa, reflexiva i incloent. 

A part de fotografies aquesta exposició consta d’un documental de cinc hores, on es veu el resultat de les entrevistes, converses i vivències d’una trentena de dones mexicanes de diverses edats, estrats socials, professions i ideologies que vinculen el plaer amb el poder, les lluites armades, el colonialisme, la prostitució, la transexualitat, la pluralitat de la identitat mexicana o el compromís de l’art amb la realitat sociopolítica. 

Una taula plena de posits i imatges, també exposada, ens mostra algunes frases d’històries impactants de les dones mexicanes i la seva sexualitat.